|
Alineacions:

CD Manacor: Aarón Gómez, Codina , Veïna , Bonilla , Onofre (85′ Tomeu Galmés ), Xisco Garí (85′ Magre ), Xavi Bauzá (75′ Manresa ), Joan Marí , Tiá Sastre , Biel Gili (68′ Ginard), Nico Rubio.

AD Alcorcón: Zárraga, Emi Hernández , Joao Urbáez , Álvaro Yuste , Iker Bachiller, Rafa Diz , Nepo , Jorge Sarmiento (68′ Fabri), Jaime de Castro (54′ Fode ), César Gómez (75′ Yago Paredes ) i Luis Molina

(68′ Samu Guillén ).

Gols: 0-1 Emi Hernández, de penal comès sobre Fode (83′); 0-2 Samu Guillén, a la contra (90+4′)

Àrbitre: Héctor Juan Bustos assistit en bandes per Antonio Morales Fernández i Agustín Valverde Refoyo. 4t àrbitre Iván Pablo Gómez del comitè territorial castellà-lleonès.

Targetes: Grogues a Xavi Bauzá (70′), Samu Guillén (84′) i Tomeu Galmés (89′).

Incidències: Trobada disputada a la Ciutat del Futbol de Las Rozas de Madrid, corresponent a la final nacional per l’ascens a Segona RFEF. Uns 800 espectadors.

Comentari:

El Alcorcón B i el Cd Manacor van tancar aquest dissabte la seva temporada, més que brillant, de la millor forma possible. El filial terrissaire va creure amb més força que ningú i va vèncer a la Ciutat del Futbol de las Rozas al Club Esportiu Manacor, en la final nacional per l’ascens a la Segona Divisió RFEF. Emi Hernández, de penal i a poc més de cinc minuts per al final, va obrir la llauna, abans que Samu Guillén, en l’última jugada del partit, segellés la promoció. Una fita que, de pas, també va salvar al Trival Valderas de descendir a Preferent, perquè hagués perdut la seva plaça en Tercer si el filial no hagués pujat. José Luis Sánchez Capdevila, el tècnic del filial, bé mereix que se li posi el seu nom a la rotonda de la Canaleja.

La trobada va començar amb molta tensió i respecte per part de tots dos conjunts, que eren conscients del que hi havia en joc. El ‘Alcor’ B semblava voler més la pilota, però el Manacor, un equip veterà i al qual li valia l’empat, estava molt ben plantat sobre la gespa. Així passaven els minuts, amb molt centro-campisme, molta pilota en llarg, moltíssima calor i un ritme una miqueta carrincló.

Primera part de tensió

És més, no va haver-hi una sola ocasió fins al tram final del primer temps. I va anar per al Manacor, quan Biel Gili es va internar per banda esquerra i li va posar una pilota franquíssima a Joan Marí, que, només davant Jagoba Zárraga, no va saber rematar. La rèplica groga va arribar just després, en una de les jugades polèmiques del partit. Aarón Gómez, el porter del Manacor, va sortir fora de l’àrea per a buidar una pilota en llarg que buscava la carrera de César Gómez i els prop de 400 seguidors del ‘Alcor’ presents en les graderies es van esgargamellar demanant mà del porter. Però Héctor Juan Bustos, l’àrbitre del xoc, no va assenyalar res.

A poc a poc, el filial s’anava despertant. I Emi Hernández, al caient del descans, va tenir la més clara per als grocs, amb un potent tret des de la frontal al qual va respondre molt bé Aarón. Era el primer tir a porta del duel, i va ser l’únic del primer acte. En la jugada següent, per cert, l’altre lateral groc, Iker Bachiller, el va provar amb un xut creuat, que no va agafar porteria per poc, en l’última abans de l’entretemps.

La segona part va començar amb un contratemps per al filial. Jaime de Castro es va lesionar als set minuts i Fode va entrar en el seu lloc. Un canvi, a més, amb el qual José Luis Sánchez Capdevila buscava més profunditat per al seu equip, que necessitava un gol per a somiar amb l’ascens. Va poder arribar als pocs minuts, amb un centre lateral de Emi que es va passejar per l’àrea petita. També ho va provar César Gómez, de falta directa, abans que Luis Molina, després d’una bona acció individual, ho busqués amb un zurdazo que es va anar fora. Però el filial necessitava ser més incisiu.

I Capdevila va tornar a agitar l’arbre, amb l’entrada primer de dos futbolistes tan incisius com Samu Guillén i Fabricio Assis. Després va entrar Yago Paredes, heroi tant davant el Paracuellos com davant el Fuenla. Calia fer alguna cosa més. Calia marcar. I, en aquestes, Fode, que era un punyal per l’esquerra, va caure en l’àrea i l’àrbitre va xiular penal. Quedaven només set minuts. I des d’allí, des del punt fatídic, Emi, que estava sent el millor del ‘Alcor’ B, no va fallar. Va assumir l’enorme responsabilitat, va enganyar a Aarón, va avançar al filial i va deslligar la bogeria en Les Rozas. El Alcorcón B estava a tot just set minuts de pujar a Segona RFEF.

Si bé encara quedava el més difícil: sofrir fins al final. Perquè el Manacor, que no va tirar un solo a porta en tota la trobada, va fer un pas al capdavant i es va bolcar sobre els dominis de Zárraga. Però el filial aguantava bé, molt precís i concentrat en defensa. És més, Yago va tenir la sentència al contraatac, però el seu xut es va anar alt. Però el que sí que la va trobar va ser Samu Guillén, en l’última del partit, per a sentenciar el duel i rubricar l’ascens del filial a Segona RFE

Deja una respuesta