Avui dijous, 10 de febrer,  ha mort a Palma l’escriptora natural de Manacor, Maria Antònia Oliver Cabrer

Maria Antònia Oliver Cabrer (Manacor, Balears, 4 de desembre de 1946). Era principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, i també ha conreat la traducció (a l’espanyol i al català), l’assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i l’escriptura de guions. A principis de 2020, ja posseïa cinquanta anys de publicacions i un nombre de premis per a avalar la seva trajectòria. Era considerada una de les escriptores capdavanteres de la generació literària dels 70. Es va iniciar en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat de Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.

La seva narrativa és variada i dóna un protagonisme especial a la dona. Té unes onze novel·les publicades. Una de les seves produccions més destacades està dins del camp de la novel·la negra, on va produir una sèrie de la detectiva mallorquina establerta a Barcelona, Lònia Guiu, on toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E., de 1992, amb la qual va guanyar el Premi Prudenci Bertrana, on tocà el tema dels canvis socials en la postguerra.

En el camp de la narrativa breu, formava part del col·lectiu Ofèlia Dracs, i també té sis recopilacions de la seva narrativa breu, una de les quals és el volum L’illa i la dona (2003), que recull una selecció de les obres anteriors.

Deja una respuesta