Garrido ha destacat que les Illes Balears estan preparades per fer front al risc d’inundacions

El Govern espera que en poc temps l’Estat es pugui pronunciar sobre el nou INUNBAL, actualitzat després de quinze anys

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el director general d’Emergències, Jaume Barceló, han reunit el grup de suport tècnic d’inundacions, previst en el pla especial davant un risc d’inundacions (INUNBAL), per analitzar la temporada de pluges intenses i inundacions que ara comença, coincidint també amb el tercer aniversari de les inundacions de Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca.

Garrido ha destacat que «les Illes Balears estam preparades davant qualsevol emergència per pluges, tempestes, vents i inundacions», amb el principal element per fer-hi front que és l’INUNBAL actualitzat «per primera vegada des de fa quinze anys».

La consellera ha explicat que l’actualització d’aquest pla era necessària, perquè en quinze anys s’ha vist incrementada la intensitat i la freqüència d’aquest tipus de fenòmens meteorològics, la qual cosa suposa un augment del risc potencial cap a les persones i els béns; consensuada, perquè s’han incorporat les observacions i els punts de vista de totes les administracions i els cossos implicats, i treballada, perquè s’ha fet una revisió en profunditat, acurada i seriosa de tots els protocols, la normativa i els recursos per poder fer front a qualsevol situació de risc greu o emergència produïda per les inundacions.

El nou INUNBAL implica l’adequació de procediments operatius a l’experiència adquirida i a la normativa sectorial que s’ha anat incorporant els darrers anys. Preveu el risc que pateixen les illes pel fet de tenir un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius molt calorosos i secs, amb unes temperatures extremes atenuades per la proximitat de la mar. Les gotes fredes són freqüents els mesos de tardor, la qual cosa constitueix les inundacions com el principal risc natural del nostre territori, amb danys considerables quan es produeixen. A més a més, el fet de ser un arxipèlag condiciona sobre manera la distribució de mitjans i recursos que s’han de posar a la disposició d’un operatiu per a la gestió d’emergències derivades de les inundacions.

Per primera vegada, s’inclou la perspectiva del canvi climàtic i les conseqüències que aquest té sobre les Illes Balears, entre les quals destaca l’increment de les pluges intenses, amb episodis que hem viscut especialment els darrers anys. D’aquesta manera, es conclou que els pròxims anys s’estima que es mantenguin constants o creixents els episodis d’inundació, tenint present que es tracta de prediccions.

El pla conclou que les característiques de la xarxa hidrogràfica de les Illes Balears poden provocar riuades de certa importància quan es produeixen pluges concentrades en períodes de temps curts.

Una de les novetats que inclou l’INUNBAL és que s’avança la fase de preemergència, per alertar d’un període en el qual és previsible que es produeixin determinats incidents. És una fase que s’avança i ara es mantindrà activa del 15 d’agost al 30 de novembre.

Una altra de les principals novetats és que pretén ajudar els municipis de les Illes Balears a afrontar situacions de risc provocades per inundacions, per la qual cosa preveu la implantació de plans de risc d’inundació municipals, que hauran d’aprovar els ajuntaments, per establir una organització de resposta pròpia municipal i la intervenció d’aquesta en la resposta en l’àmbit autonòmic, com també per dur a terme actuacions preventives i una guia elaborada pel Ministeri de Transició Ecològica perquè els municipis tenguin en compte si les construccions es fan en àrees amb risc d’inundació. En definitiva, els municipis han d’identificar els punts d’afectació per desbordament de torrents, sobretot en els trams que passen per zona urbana, i triar quines mesures i accions preventives implantaran de manera transitòria per evitar danys personals i també als béns i al medi ambient.

Finalment, el pla proposa mesures de prevenció i reducció de riscs en les zones que es delimiten com a inundables, per exemple, a través de l’ordenació del territori i la planificació urbanística, tenint en compte que la primera alternativa sempre ha de ser evitar el desenvolupament urbanístic en zones inundables. En cas que aquest ja estigui previst, la prioritat ha de ser el disseny d’edificacions, la ubicació de l’edifici dins la parcel·la i evitar que les plantes dels edificis en les quals es pugui produir una inundació no siguin habitables o contenguin béns importants.

L’INUNBAL està actualment en espera que el Govern d’Espanya informi sobre aquest pla per després ser aprovat finalment pel Consell de Govern.

A més a més, Garrido ha anunciat que «quan gairebé es compleixen tres anys de la torrentada de Sant Llorenç, podem anunciar que el Govern ha revisat tot allò que s’havia compromès a revisar pel que fa a la Direcció General d’Emergències i Interior».

En aquest sentit, la consellera ha avançat que s’ha augmentat la relació de llocs de treball al Centre d’Emergències, fins a 59 operadors, 13 supervisors i 5 caps de sala; s’està canviant el programari de gestió d’emergències, que tenia més de 25 anys; s’ha procedit a la revisió i adaptació i modernització d’equipaments i plataformes tecnològiques, gestió de dades i comunicacions; s’ha elaborat una guia tècnica per a la redacció de plans d’emergència municipals i el catàleg de riscs per municipis, especialment els afectats per risc d’incendis forestals i inundacions; s’ha incrementat el nombre de drons i també existeix el visor cartogràfic, en què cada ajuntament pot veure les zones que es poden inundar.

El maig de 2021 també es va signar un conveni de col·laboració entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears per a la transformació i el desenvolupament de la xarxa d’estacions hidromètriques de la UIB, gestionada pel grup de recerca MEDHYCON com a sistema d’alerta primerenca i gestió d’emergències davant els riscs d’inundació a les Illes Balears. Els primers passos per completar l’eina d’alertes primerenques es duran a terme a les conques dels municipis de Sant Llorenç i Artà.

«És aquesta actualització tecnològica i operativa la que permet que amb fenòmens com la DANA de fa uns dies o les pluges d’ahir només hi hagi danys materials, perquè no podem controlar el temps, però sí fer feina per millorar els serveis, minimitzar els riscs i minvar pèrdues», ha conclòs la consellera.

El grup de suport tècnic en inundacions està format per l’AEMET, Agents de Medi Ambient, Bombers de Mallorca, Bombers de Palma, Bombers de Menorca, Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa, Bombers de Formentera, Infraestructures i Mobilitat del Consell Insular de Menorca, Bombers d’Eivissa, Conselleria d’Educació, Cos Nacional de Policia, Delegació de Govern, Direcció General de Recursos Hídrics del Govern, EMAYA, IBANAT, Guàrdia Civil, Policia Local de Palma, ABAQUA, ENDESA, IBETEC, ISPIB i Orange. També han participat en la reunió d’avui representants de Meteoclim i un representant del grup MEDHYCON de la Universitat de les Illes Balears.

Deja una respuesta