Cada història amaga diverses històries i aquest relat no exemplificarà la
comprensió del passat d’algun vencedor malhumorat.
Quan el temps era temps, la seva fe suportava els dubtes d’aquelles
paraules prenyades d’aquells religiosos comerciants a l’estil francès.
Acceptava viure la seva vida, quan la seva vida era la que la vivia a ella.
Aparentava dos-cents anys, creuava la sendera com si creués un segle i la
porta de casa cada dia es tornava més estreta i més alta.
Conjecturava al costat de figueres, oliveres i vinyes com si darrere de cada
dialecte hi hagués una guerra de Successió. A la tarda, es pentinava per la
classe de música i al matí passejava prop del petit pont del camí de Tortova.
Era la primigènia esposa creada per un Déu creat per l’home sobre les seves
pròpies petiteses que va fugir del tot inclòs per no albirar-se sotmesa als
desitjos de cap home, sexualitat o religió.
Tant si em creieu com si no, encara viu en la memòria dels qui no són morts i
són fadrins somiadors d’una alada amant que amb el seu zèfir esperit llisca
nua sota els llençols blancs de brodats encaixats a mà.
Lilit seria expulsada del paradís per ser la primera emprenedora
independent d’una religió piramidal cap a una sola família.
Aquí com allà els esdeveniments no són el que sembla. Aquesta carrerada
és el que diríem el purgatori per mitjà del bosc encantat amb les paraules
que ens retenen només entretenint el lòbul frontal, fins a arribar a la terra
promesa engendrada pel primer forestal o jardiner d’elit babilònic.
Una salutació als invisibles.
Toni Terrades
toniterradesfuster@yahoo.es

Deja una respuesta