JORDI, UN SEGUIDOR SENSE INSTAGRAM

 

Acabo d’ensopegar per enèssima vegada amb en Jordi. No me n’he adonat i quan m’he aixecat per anar-me’n al llit el tenia als peus. Tots dos ens hem quedat adormits mirant la tele. Bé, en Jordi no ha mirat mai la tele, però ara, amb divuit anys i una esclerosi de cristal-lí que quasi ha degenerat en cataracta, quasi no hi veu. De fet ens identifica per l’olor. És molt graciós perquè se t’acosta fins que literalment topa amb tu. Aleshores t’ensuma, t’identifica i decideix si es queda amb tu o cerca algú altre per seguir.

Perquè en Jordi és i ha estat tota la vida un seguidor, o com diu la meva filla, un follower. Molt abans que s’inventessin les xarxes socials. El seu primer referent va ser na Bruna una cussa més gran que ell que se’l va afillar i el va cuidar mentre va viure. En Jordi depenia completament d’ella, que prenia les decisions per ell. Quan ella s’aixecava, ell s’aixecava. Quan ella bordava, ell, també. Va esdevenir la seva ombra i la primera cosa que feia quan es despertava era cercar-la amb la mirada. La pobre Bruna ens va deixar fa anys i d’aleshores ençà ha anat canviant de referent.

En Jordi va néixer a la clínica de Montuïri. La seva mare va ingressar per una fractura de cúbit i radi que vam operar a la clínica. Va tenir dos fills:   en Jordi i en Clepa. Tots dos van ser donats en adopció, però la família que s’havia de quedar en Jordi no se’n feia càrrec i vaig decidir recuperar-lo. Havia de ser una cosa temporal, però ja veieu que va esdevenir definitiva…

Poc després de morir na Bruna, en Jordi va enmalaltir. Va començar a debilitar-se a causa d’una anèmia. El seu moll d’os va deixar de produïr glòbuls vermells. Es tractava d’un procés inmunomediat. Les seves defenses van identificar erròniament el moll d’os com un objectiu i el van destruir. Va perdre tota la seva energia. Feia molta pena veure un ca tant mogut ara en un llitet sense fer res. Només ens mirava.

Na Rosa es va prendre el cas com un repte i no va aturar fins que va trobar un tractament efectiu. En Jordi va estar molts mesos prenent una combinació de medicaments que van aturar el procés i que finalment, el van arribar a revertir.

Durant tots aquests anys en Jordi ha tengut altres problemes menors que hem anar resolent tal i com anaven venint. I aquí el teniu amb divuit anys a les seves esquenes i amb una única missió/obsessió:     exercir de seguidor de la seva nova referent; la meva filla.

Deja una respuesta