Site Loader

A principis de la dècada dels noranta Manacor seguia sense ser un exemple patrimonial. Les pèrdues, anys enrere, de l’antic temple parroquial, l’edifici de la Banca March o del Teatre Principal, eren exemples clars del forat protector per part d’un Ajuntament preocupat en assumptes més banals que la tasca de protegir la seva història artística o arquitectònica.

Per això la ‘desaparició’ d’una capella de finals de segle XVI en plena plaça de sa Bassa tampoc va causar un enrenou excessiu. Feia temps que les seves tres figures desgastades veien la gent passar. Tres relleus sense rostre als quals ningú resava. Fins que l’any 1992 un nou canvi en la façana on hi havia el casal de Can Puigdorfila, destinada a modernitzar una oficina bancària de la planta baixa, va posar en alerta els pocs defensors el patrimoni manacorí.

Més informació a l’edició en paper

Deja un comentario