La història de l’immoble número 22 del carrer Pare Andreu Fernàndez, és la d’un cinema de barri enforinyat entre carrers i sense aparcaments avinents. Era per anar-hi a peu. La d’un bar amb barra folrada de fusta, de preus en pessetes, futbolins que ja no hi són i escales per amunt. Escalons que gairebé simbòlicament, podien transportar-te des del nivell terrestre fins a un món canviant i oníric de personatges i trames en moviment, compartides a un pati de butaques que de petit semblava immens.

Més informació a l’edició en paper

Deja una respuesta